Coneixent el País: El Clérigo

La primera excursió de què us parlaré és de fa ben poc. El lloc que ara exposaré està a la partida municipal d’El Clérigo, a Sant Benet Alt, Alcoi.

Es tracta d’un antic mas o xalet d’alguna família, possiblement, de la burgesia alcoiana de finals del segle XIX i començaments del XX. Malgrat la informació que vos puc aportar de descripció del lloc i, un poc, del context en què segurament hi vivia gent, no sé el nom exacte d’aquest edifici ni sé si en té.

Per fora es veu un immoble de forma gairebé quadrangular, de tres altures diferenciades i una torre central que sobreïx del centre de la casa.

Els darrers anys ha estat exposada a diferents atacs tant interiors com exteriors: d’una banda, hi ha el cas, per desgràcia, típic de gent que es dedica a entrar a cases i/o fàbriques abandonades per robar coses que puguen ser-li d’utilitat, que puga vendre posteriorment o, simplement, trencar coses per trencar. I, d’altra banda, a El Clérigo s’han construït carreteres que, suposadament, serveixen per unir els polígons industrials i poder fer-ne de nous a eixa zona i, per fer això, han deixat tot d’enderrocs i brossa als voltants de l’habitatge, trencant, fins i tot, finestres per clavar-hi més brossa, així com el que podria haver sigut un corral i la bassa de la casa que ja és inexistent.

Les parets de la façana estaven pintades de blau, excepte la part de la torreta que està amb pedra als cantons i color ocre pels centres dels costats. La teulada està feta amb teula roja argilosa com gairebé totes les cases del nostre entorn i té forma de piràmide: cada costat cau cap al terra un poc inclinat i, la part de la torre, forma una piràmide que, si es mirara de planta, formaria, en conjunt, una piràmide. Ha patit el robatori, com es podrà vore a les imatges, de les baranes del balcó i de les escales, algunes manises de paviment hidràulic utilitzat al primer pis i, fins i tot, les canonades de fora.

Com que es tracta d’un xalet d’una família aburgesada, té les inicials del propietari (possiblement) de la casa just dalt de la porta. A més a més, tot recte una vegada s’ha entrat a l’edifici hi ha un espai on es nota que han robat un taulellet on, segurament, hi havia la figura d’un sant o d’algun personatge o passatge bíblic, com és veu sovint a diferents cases i carrers d’Alcoi.

També es nota el fet que, a finals del segle XIX, a les cases dels senyorets hi solia haver més d’una altura on, es classificaven segons a quina classe social pertanyia cada persona: A la planta baixa vivien els criats, hi havia la quadra i/o el corral. A esta part, el paviment és més pobre, argilós, com la teulada; hi ha un petit forn, una despensa ben xicoteta, la cuina, una pica de marbre (que ha patit atacs violents i ja no queda gairebé res d’ella) i alguna habitació. En el pis següent ja hi havia la família, els amos i els senyorets de la casa i el terreny. Es nota que ja és un lloc on la gent té més prestigi social: hi ha el paviment hidràulic al sòl, les baixades de les parets estan cobertes de taulells de fusta, les portes són grans, també de fusta i elegants. És ací on, just enmig, hi ha la torre que no té res a dintre. Aquesta torre és una espècie d’habitació central que serveix per il·luminar la resta de les dependències: té quatre finestres dalt de tot i està pintat de blanc, el que fa que la llum entre amb més força pertot arreu.

Finalment, a la part superior es veu l’interior de la teulada: amb bigues grosses de fusta i amb unes finestres, no tan grans com a la primera planta, que il·luminen eixa part. Aquesta banda de la casa és bastant perillosa i no és aconsellable entrar-hi més enllà de les portes i la part de les escales.

Tot seguit voreu un recull d’imatges de la casa i el seu voltant, així es vorà millor reflectit el que vos he explicat just dalt: