Coneixent el País: Castell de Cocentaina

Bones a tothom i a totadon!

Ja feia temps que no vos contava batalletes i crec que ja toca renovar este diari d'aventures i coneixements col·lectius, no?

Com bé sabeu, quan més treballe és en el Nadal alcoià, així que després d'aquelles dates tan especials per a moltíssima gent, m'he vist obligat a fer una aturada temporal per a recuperar forces per tornar a l'atac i a la faena de mostrar-vos i fer-vos conéixer (més del que ho feu ja) el País.

Així doncs, vos contaré la meua última excursioneta que, potser, vos és d'interés.

Fa unes setmanes vaig anar a vore el Castell de Cocentaina que, entre naps i cols, entre Alcoi i la Lluna, encara no l'havia visitat. Veges tu!
Malgrat ser una part de Cocentaina, és un lloc molt bonic, tranquil i amb molta història, ja vos ho puc ben dir.

Doncs bé, vos explique:

Història:

El famós Castell de Cocentaina (o Castellet, o Torreta, o Caixa de Mistos, entre altres noms i malnoms) és un antic bastió fortificat en forma de cub. Data del segle XIV i és d'art gòtic militar.

Durant el segle XIV, Cocentaina formava part de la demarcació Dellà Xúquer, que tenia la seu a Xàtiva i era una de les tres parts de la governació Deçà Xixona, del Regne de València.

El primer comte de Cocentaina fou l'almirall Roger de Llúria i, amb la seua mort, quedà en mans de la seua descendència dels Llúria.

A banda, el Comtat o la Baronia, constava també d'altres pobles del voltant com eren Fraga (que ara és un barri de Cocentaina), Alcosser, l'Alcúdia (que és pedania de Cocentaina), Muro, Benàmer, Ràfol Blanc (actual Alqueria d'Asnar), Benifit, Setla, Benifloret, Benimafuet, Gaianes, el Rahal i Penella.

Com es pot vore, durant esta època, Cocentaina era un lloc molt important i necessari al Regne de València, amb molta economia agrícola i un terreny que pagava la pena defensar costara el que costara.

És en aquella mateixa època quan, per culpa del maltractament que rebien els musulmans per part dels cristians del Regne, els mudèjars que hi vivien es van rebel·lar contra els cristians i contra les seues lleis, liderats pel cabdill Al-Àzraq. En el temps que duraren aquelles tres revoltes (entre el 1247 i el 1276), el Castell fou incendiat i destruït.

D'allò només queda la torre gòtica principal, de planta quadrada, que té 13,60 metres de costat i 12,50 metres d'alçada des de la porta d'accés fins a dalt del tot. Esta torre, d'altra banda, està recolzada sobre un talús d'entre 2 i 4 metres d'alçada.

Interior:

Ja dins del castell, es poden vore dues plantes direfenciades que consten, cada una d'elles, de dues habitacions.

Només s'entra al castell, a mà dreta, hi ha una capelleta, i just al costat, la sala d'armes. Estes dues cambres, així com les parets que hi ha al pati central (ara cobert, des de dalt de tot, amb una vidriera transparent en forma piramidal), tenen obertures estretes, sageteres, i poca il·luminació. A la sala d'armes només hi ha un petit canó de mostra i, penjats a les parets, alguns quadres d'explicacions sobre les armes.

Tanmateix a la planta baixa, al pati, hi ha una reixeta al sòl, tancada amb cadenat, que seria l'antic aljub que hi hauria.

Just pujant les escales, hi ha les altres dues habitacions del pis superior, establertes de la mateixa manera que les de la planta baixa. A mà esquerra, només s'hi puja, hi ha la sala principal, el menjador; i just al costat, una cambra privada.
Pel que fa a la primera habitació esmentada, hi ha una gran taula amb alguns tamborets de fusta per poder seure-hi. A la paret que està orientada al Sud, hi ha una espècie de xemeneia o obertura que arriba al sostre i puja fins al terrat superior. Tant a este costat com al Nord; hi ha dos festejadors, que són finestres molt més amples que les de la planta baixa, des de les quals es veu la vall i la Serra de Mariola.
Quant a la segona habitació, la cambra privada, només té un festejador a la paret de l'Est, com les del menjador.

Dalt de tot, seguint l'escala, s'arriba al terrat. Ací encara es poden vore restes dels vestigis que donaven accés als matacans.

Accés:

Es pot pujar a peu o en cotxe per la carretera que duu a Sant Cristòfol, des de Cocentaina. Just quan s'arriba a este paratge hi ha una carretereta a mà esquerra, amb una senyalització que posa "Castell" i, evidentment, porta al Castell. Quan s'arriba dalt, hi ha un mirador on es poden aparcar els cotxes i, des d'allí, es puja a peu al Castell (que està a 5 minuts màxim) per una senda que voreja el turó.