dijous, 21 de febrer del 2013

Les comarques centrals valencianes

Les "comarques centrals" són un conjunt de comarques composat per: l'Alcoià, el Comtat, la Marina Baixa, la Marina Alta, la Safor, la Vall d'Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés. A este bloc em centraré, sobretot, en l'Alcoià i el Comtat, però en esta entrada atendré a totes per igual.

La història del conjunt s'inicia cap al segle XIII quan, el 1244 Jaume I prèn Albaida i al 1248 prèn Xàtiva. D'ençà, la zona comptava amb governacions però no fou fins llavors quan es creà el País de les Muntanyes o la Governació dellà Xúquer que comprenia des de Xàtiva fins a la linia Biar-Bussot. Als segles XIV i XV es conservà la Governació de Xàtiva, que va viure els moments més destacats de la seua història gràcies a la influència de la família Borja. Tal fou l'explendor que aquesta família va aconseguir "col·locar" dos papes valencians: Calixt III (1455-1458) que era de Canals (La Costera) i Alexandre VI (1492-1503) que era de Xàtiva (La Costera). 

A paritr del segle XVI, amb la decadència del Regne de València, s'inicia la decadència del que hui nomenem el País Valencià. Les comarques se situaren a la perifèria dels interessos dels monarques, i amb la integració de la Corona de Castella, el País Valencià es dividí provincialment.

Al 1822, amb el Trieni Liberal, es va crear la Província de Xàtiva, que acollia uns 160.000 habitants. Però la duració fou breu, i amb la restauració de l'absolutisme, el 1823, la divisió administrativa va desaparéixer. El projecte de divisió provincial de Javier de Burgos (1833) no inclouria la província, i no será fins al 1847 quan s'estableix la divisió que coneixem però caient l'Alcoià, el Comtat, i la Marina Alta i Baixa a la Província d'Alacant, i la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida i el Canal de Navarrés a la Província de València. 
Tren Alcoi-Gandia fent una parada per carregar aigua al Barranc de l'Infern, prop de l'Orxa. http://www.hobbytren.es/imagenes/1109artferroag1.jpg


No sigué fins ben entrat el segle XIX, quan els liberals prengueren consciència de la importància que oferien les comarques centrals, i prova d'això va ser el desenvolupament de infraestructures com el tren Alcoi-Gandia, o el desenvolupament industrial del tèxtil, de les joguines i de la fusta al país.


CC TirisitiHistoriador Imatges de Google
MAPA DE LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES
Ara que ja vos he explicat breument la història de les comarques centrals, tot seguit vos deixe un documental en què ho diuen molt millor: L'illa de Xàtiva. Espere que vos agrade!



dijous, 14 de febrer del 2013

L'antiga estació d'Agres

En una ocasió, un estiu, vaig decidir de pujar (o almenys ho vaig intentar) al cim del Montcabrer. Vaig fer un part del viatje en tren des d'Alcoi fins a Agres. Així que, en esta entrada, vos parlaré sobre l'Estació d'Agres que va estar en funcionament des de l'abril del 1904. Només baixar del tren em va sorprendre el bon estat – prou relatiu  de l'antiga estació, ja que conserva l'edifici principal i les andanes. A més, es podia observar el color obscur de les pedres per on passaven les locomotores. Probablament, podia haver trobat part del traçat de les vies si haguera investigat més entre els matolls que predominen en tota l'àrea de l'estació. D'altra banda, vaig trobar, també, altres dos edificis: el taller i el magatzem. Aquestos últims estàn en runes, però es pot distinguir per la seva posició i la seva grandària per a que servien. A continuació vos presente un mapa en què es pot distingir perfectament l'antiga estació, la nova i per on anaven abans els trens.

www.google.es/maps Vista de pardal de l'estació d'agres. 
Com podeu vore a vista d'àguila, distingim diversos espais: en roig està assenyalat el que abans eren les andanes, si vos fixeu podeu vore encara le línies paral·leles de pedra que contenien les vies del tren. Com es pot observar en la següent foto, encara es conserven els empedrats de les vies.

CC By Uasf42 Agres 2011. Com podeu vore encara estan els murs sobre els quals circulaven els trens.  Al fons, s'aprecien els tallers de l'estació.

CC By Uasf42 Agres 2011. Detall del final dels murs plens de matolls. Com que Agres era una estació intermodal i de càrrega de mercaderies, tenia vies mortes i, per tant, tenia també murs de pedra a la fi d'aquestes vies. 
En segon lloc estan les intal·lacions auxiliars de l'estació. En blau, està el que abans eren els tallers que contenien tot l'utillatge necessari per a les reparacions o l'assistència als trens. En verd, podeu vore un edifici un poc més gran: és el magatzem. Cal pensar que Agres era un punt d'intercanvi (d'això, en parlaré en altra ocasió) i, per tant, alguns trens deixaven mercaderies i altres les arreplegàven. Com a tal, tenia una zona de càrrega amb vies mortes on els trens eren carregats de les mercaderies que havien de transportar. A continuació hi ha un mapa detallat del magatzem.

www.google.es/maps Com podeu vore, a sota hi ha l'edifici del magatzem indicat en verd. Les linies roges indiquen l'espai que ocupaven les vies. Com que les vies tenen a sota pedres per reduïr la vibració dels trens, després de desmantellar les vies, ha estat molt difícil recuperar la vegetació, per la gran quantitat de pedres que hi ha; per tant, cal pensar que el rectangle roig que s'indica i que està fet a partir del clar en què no hi ha vegetació, correspon a l'antiga andana de càrrega on els trens eren carregats.
En quart i últim lloc, s'hi observa (en groc) l'edifici central. Es l'antic edifici principal de l'estació d'Agres que actualment està gairebé fet miques, ja que només conserva les parets i algunes parts del sostre. A dintre, hi ha moltíssima matolls punxosos que em van impedir entrar per poder investigar-hi un poc més. Potser, si haguera pogut entrar-hi, podria haver-hi trobat bitllets de tren o altres objectes.
L'edifici està construït en pedra caliça i en la part frontal, que donava a les andanes, encara s'hi conserven les inscripcions de les destinacions de les línies. Cal recordar que aquesta línea cobria el trajecte entre Alcoi -
 Villena - Yecla. Ací teniu algunes fotos de l'edifici principal.

CC By Uasf42 Agres 2011. Façana Principal
CC By Uasf42 Agres 2011. Detall de la part superior de la porta principal que permitia l'accés a les andanes.
CC By Uasf42 Agres 2011. Detall de la façana on hi ha les línies que la empresa Caminos del Norte cobria des d'aquesta estació. Com podeu vore, l'estació tenia la possibilitat d'acollir trens des de Yecla fins Gandia i València.
CC By Uasf42 Agres 2011. Façana lateral. És evident el deteriorament de l'estació. Les  fractures a les parets són abundants i fan que l'edifici siga perillós d'accedir-hi.
CC By Uasf42 Agres 2011
CC By Uasf42 Agres 2011
CC By Uasf42 Agres 2011. Detall de l'interior de l'edifici principal. Es pot vore el mal estat de les escales que portaven al pis superior on vivia el cap de l'estació amb la família.
CC By Uasf42 Agres 2011. Detall del pis superior.
CC By Uasf42 Agres 2011
CC By Uasf42 Agres 2011. Detall del sostre. Algunes parts del sostre encara es conserven.
CC By Uasf42 Agres 2011.
CC By Uasf42 Agres 2011. Detall d'una pica que pertanyia als lavabos de l'estació. 
CC By Uasf42 Agres 2011


L'estació és un cojunt històric i arquitectònic encara en peu, però en mal estat. Trobe que és una peça clau de la història de la línia de tren entre Alcoi i Xàtiva. Així mateix, confie i espere que les possibles inversions que es facen en aquest àmbit permitisquen retornar aquest edifici a la vida, però amb un us renovat i diferent. 

dimarts, 12 de febrer del 2013

El Clérigo


La primera excursió de què us parlaré és de fa ben poc. El lloc que ara exposaré està a la partida municipal d’El Clérigo, a Sant Benet Alt, Alcoi. 
Es tracta d’un antic mas o xalet d’alguna família, possiblement, de la burgesia alcoiana de finals del segle XIX i començaments del XX. Malgrat la informació que vos puc aportar de descripció del lloc i, un poc, del context en què segurament hi vivia gent, no sé el nom exacte d’aquest edifici ni sé si en té.

Per fora es veu un immoble de forma gairebé quadrangular, de tres altures diferenciades i una torre central que sobreïx del centre de la casa.
Els darrers anys ha estat exposada a diferents atacs tant interiors com exteriors: d’una banda, hi ha el cas, per desgràcia, típic de gent que es dedica a entrar a cases i/o fàbriques abandonades per robar coses que puguen ser-li d’utilitat, que puga vendre posteriorment o, simplement, trencar coses per trencar. I, d’altra banda, a El Clérigo s’han construït carreteres que, suposadament, serveixen per unir els polígons industrials i poder fer-ne de nous a eixa zona i, per fer això, han deixat tot d’enderrocs i brossa als voltants de l’habitatge, trencant, fins i tot, finestres per clavar-hi més brossa, així com el que podria haver sigut un corral i la bassa de la casa que ja és inexistent.
Les parets de la façana estaven pintades de blau, excepte la part de la torreta que està amb pedra als cantons i color ocre pels centres dels costats. La teulada està feta amb teula roja argilosa com gairebé totes les cases del nostre entorn i té forma de piràmide: cada costat cau cap al terra un poc inclinat i, la part de la torre, forma una piràmide que, si es mirara de planta, formaria, en conjunt,  una piràmide. Ha patit el robatori, com es podrà vore a les imatges, de les baranes del balcó i de les escales, algunes manises de paviment hidràulic utilitzat al primer pis i, fins i tot, les canonades de fora.

Com que es tracta d’un xalet d’una família aburgesada, té les inicials del propietari (possiblement) de la casa just dalt de la porta. A més a més, tot recte una vegada s’ha entrat a l’edifici hi ha un espai on es nota que han robat un taulellet on, segurament, hi havia la figura d’un sant o d’algun personatge o passatge bíblic, com és veu sovint a diferents cases i carrers d’Alcoi. 

També es nota el fet que, a finals del segle XIX, a les cases dels senyorets hi solia haver més d’una altura on, es classificaven segons a quina classe social pertanyia cada persona:  A la planta baixa vivien els criats, hi havia la quadra i/o el corral. A esta part, el paviment és més pobre, argilós, com la teulada; hi ha un petit forn, una despensa ben xicoteta, la cuina, una pica de marbre (que ha patit atacs violents i ja no queda gairebé res d’ella) i alguna habitació. En el pis següent ja hi havia la família, els amos i els senyorets de la casa i el terreny. Es nota que ja és un lloc on la gent té més prestigi social: hi ha el paviment hidràulic al sòl, les baixades de les parets estan cobertes de taulells de fusta, les portes són grans, també de fusta i elegants. És ací on, just enmig, hi ha la torre que no té res a dintre. Aquesta torre és una espècie d’habitació central que serveix per il·luminar la resta de les dependències: té quatre finestres dalt de tot i està pintat de blanc, el que fa que la llum entre amb més força pertot arreu.

Finalment, a la part superior es veu l’interior de la teulada: amb bigues grosses de fusta i amb unes finestres, no tan grans com a la primera planta, que il·luminen eixa part. Aquesta banda de la casa és bastant perillosa i no és aconsellable entrar-hi més enllà de les portes i la part de les escales.

Tot seguit voreu un recull d’imatges de la casa i el seu voltant, així es vorà millor reflectit el que vos he explicat just dalt:

Vista del mas amb els enderrocs de les obres al voltant
Vista del mas des de davant. Muntonades de fem al costat
Detall de les finestres. Es veu com han robat les canonades.
 
Balcó sense barana, de portes doblades,
i detall de les inicials a la porta.
Detall de les inicials de la porta: PS
Vista de la façana enllumenada

Detall del sostre de voltons, com a moltes
 cases antigues valencianes
Quadre d'un paisatge oriental. Molt curiós.
Armariet típic de cases antigues
Detall del banquet de la cuina: cremat
Petit forn
Vista dels enderrocs i de l'escala sense barana 
Exprimidor antic
Detall del forjat de la porta de la suposada quadra
Paviment de la primera planta
Nevera antiga

Armari empotrat d'una habitació
de la planta baixa
Ací hi havia el taulell d'algun sant, possiblement
Lloc on hi havia la pica de marbre
Porta de la quadra
Taulells de fusta dins la quadra
Orinal antic


Habitació amb llit i sofà
Sota l'escala
Sofà a una habitació
Detall d'on s'arrimaven els burros o cavalls


Torre central, des de dins
Porta del corral
Taulells de fusta a les baixeres de la paret. 1a planta
Paviment hidràulic. El que queda
Detall de la façana des del balcó
Cuina del 1r pis. Més cuidada i decorada
Despensa del 1r pis
Sala gran. 1r pis
Xemeneia
Porta tombada
Llit. 3a planta
Detalls interiors de la teulada. 3r pis
Escala
Teulada, vista des de dins
Façana vista des de darrere
Enderrocs a la quadra. Just ací a sota
hi hauria la bassa
Façana des del lateral esquerre